PRESENTACIÓ

La Càtedra de Desenvolupament d’Organitzacions i Territoris Saludables (DOTS), pretén anar més enllà de la promoció de la salut (que és un dels seus eixos), i a la vegada està vinculada amb l’educació mitjançant intervencions en els processos formatius de les organitzacions socials, tenint com a objectiu principal generar espais relacionals  i contexts organitzatius saludables.

Parlar d’organitzacions saludables implica la convergència de la investigació científica de diferents disciplines i és per això que la Càtedra conjuga la multidisciplinarietat amb la integració de diferents recercadors, experts i professionals de diferents àmbits científics: l’educatiu, salut, econòmic, activitat física i l’esport, psicològic…

En els darrers anys el desenvolupament de polítiques i programes que promoguin un estil de vida actiu i una vida saludable s’ha convertit en una de les prioritats educatives i de salut a nivell internacional en els diferents països. Les desigualtats socials produeixen desigualtats en la salut (Benach 1997), i aquestes es poden reduir si s’apliquen les intervencions i polítiques públiques sanitàries i socials adequades (Mackenbach i Bakker, 2003). Un dels objectius estratègics de l’OMS Salut 2020 és millorar la salut per a tothom, reduir les desigualtats i a més millorar el lideratge i la governança participativa per a la salut.

Actualment,  es barregen altres possibles explicacions de les causes de les desigualtats en salut. El model de Dalghren i Whitehead (1991), descriu els determinants de les desigualtats en salut (Fig 1), des de les causes més generals (capes més externes), com serien les causes socioeconòmiques i culturals, fins a les causes més concretes (2ª capa), com serien els estils de vida.

Fig 1: Adaptat per l’ASPB de Dahlgren G; Whiteheadm. (1991)

Amb aquest model s’exposa que existeix evidència suficient per afirmar que els estils de vida no estan subjectes a l’elecció individual, sinó que tenen relació amb les circumstàncies de l’estructura social, de manera que les persones que pertanyen a classes socials desfavorides tenen menys capacitat d’elecció i freqüentment adopten estils de vida no saludables com a conseqüència de factors estructurals (Jarvis i Wardle, 1999), els ambients laborals, les condicions de treball, els sistemes relacionals que es generen en les organitzacions, etc.

La promoció de la salut constitueix un procés polític i social global que abasta no només les accions dirigides directament a enfortir les habilitats i capacitats dels individus, sinó també les adreçades a modificar les condicions socials, ambientals i econòmiques, per tal de mitigar el seu impacte en la salut pública i individual. Permet a les persones incrementar el seu control sobre els determinants de la salut i en conseqüència, millorar-la.

L’estil de vida és una forma de vida que es basa en patrons de comportament identificables, determinats per la interacció entre les característiques personals individuals, les interaccions socials i les condicions de vida socioeconòmiques i ambientals. Si la salut ha de millorar permetent als individus canviar els seus estils de vida, l’acció ha d’anar dirigida no només a l’individu, sinó també a les condicions socials de vida que interactuen per produir i mantenir aquests patrons de comportament. No obstant això, és important reconèixer que no hi ha un estil de vida “òptim” a què puguin adscriure totes les persones.

L’educació per a la salut aborda no només la transmissió d’informació, sinó també el foment de la motivació, les habilitats personals i l’autoestima, necessàries per adoptar mesures destinades a millorar la salut.

Tots aquests àmbits esmentats no es conceben al segle XXI si no és sota el mantell de la innovació, característica imprescindible en tots els projectes actuals. La Salut 2.0 és una nova forma integral d’assistència sanitària centrada en el/la ciutadà/na, en la qual els agents involucrats (pacients, professionals, gestors, proveïdors) participen de forma activa emprant les noves tecnologies durant el cicle assistencial complet per millorar la qualitat i la productivitat de l’assistència sanitària. El mateix passa amb l’educació 2.0 que suposa un gran pas endavant, un canvi d’enfocament que permet centrar-se en les persones. I és que les noves tecnologies estan fent que els/les ciutadans/nes siguin per fi amos de la pròpia informació que generen. I el que és més positiu, ajuden a veure i apreciar el valor afegit que aquesta informació pot aportar.

Des d’aquesta Càtedra es vol fer una aposta clara per la promoció de la salut en el si d’organitzacions socials positives, que esdevenen saludables i que resultaran eficients ja que  es podran aconseguir els millors resultats possibles amb l’optimització dels recursos disponibles i la superació de les desigualtats.